Els ordinadors de professors i alumnes del Departament d'Arts Gràfiques de l'Escola del treball son sistemes Apple Macintosh (Mac) treballant amb sistemes operatius Mac OS X.
El MAC és el sistema operatiu d'Apple. És un sistema visual, amb finestres, efectes visuals, menús, icones, i d'altres que el fan de fàcil accés per tothom alhora que
El Finder és l'eina organitzativa principal del sistema i és on trobem l'accés a totes les aplicacions, arxius i documents emmagatzemats al nostre ordinador.
Al Dock, una barra desplegable que surt de la part inferior de la pantalla, podem posar els nostres programes més utilizats per accedir-hi més ràpidament.
20070317
1.1. Aplicacions del Sistema
Dashboard
Un espai que se sobreposa a la pantalla, bé fent click a la icona del dock, o amb F12, i que ofereix unes petites utilitats anomenades widgets, les quals podem afegir o treure lliurement i disposar d'un espai personalitzat. A més dels widgets integrats, a la xarxa trobem infinitats d'utilitats gratuites.
Les funcions bàsiques són: calculadora, calendari, rellotge internacional, termòmetre, post-it, agenda, bussiness, conversor, diccionari, jocs, ESPN, Google, iTunes, flight tracks, people, ski report, stocks i traductor.
iChat
Programa que fa de client de missatgeria instantània a partir d'una adreça ".mac" o del protocol Bonjour.
iPhoto
Gestor de imatges que permet tenir controlades totes les nostres fotos que tinguem a l'ordinador o a una càmera digital
Agenda
Mitjançant les vCards, ens permet tenir una llibreta de contactes completa i organitzada amb la informació de cada contacte que hi agreguem.
Un espai que se sobreposa a la pantalla, bé fent click a la icona del dock, o amb F12, i que ofereix unes petites utilitats anomenades widgets, les quals podem afegir o treure lliurement i disposar d'un espai personalitzat. A més dels widgets integrats, a la xarxa trobem infinitats d'utilitats gratuites.
Les funcions bàsiques són: calculadora, calendari, rellotge internacional, termòmetre, post-it, agenda, bussiness, conversor, diccionari, jocs, ESPN, Google, iTunes, flight tracks, people, ski report, stocks i traductor.
iChat
Programa que fa de client de missatgeria instantània a partir d'una adreça ".mac" o del protocol Bonjour.
iPhoto
Gestor de imatges que permet tenir controlades totes les nostres fotos que tinguem a l'ordinador o a una càmera digital
Agenda
Mitjançant les vCards, ens permet tenir una llibreta de contactes completa i organitzada amb la informació de cada contacte que hi agreguem.
20070316
2.2. Elements tipogràfics
Què entenem per tipografia, font o família? Es denomina tipografia a l'estudi i classificació de les diferents famílies o tipus de lletres, així com el disseny de caràcters unificats per propietats visuals uniformes, mentre que la font és el joc complet de caràcters en qualsevol disseny, cos o estil. Aquests caràcters inclouen lletres en caixa baixa i alta, numerals, versaletes, fraccions, lligams (dos o més caràcters units entre si formant una sola unitat), puntuació, signes matemàtics, accents, símbols monetaris...
Igual que la resta dels elements que utilitzem en la composició del nostre disseny, el coneixement dels tipus de lletres i les seves característiques és necessari per a una utilització correcta. Les tècniques destinades al tractament tipogràfic i a amidar els diferents textos, és coneguda com tipometria.
Els tipus consten d'unes parts que es denominen com: braços, cames, ulls, columnes, cues... Aquestes són les parts que s'han utilitzat de forma tradicional per a la construcció de les diferents lletres. L'estructura de les lletres roman constant sense tenir en compte la tipografia, així una B majúscula consta d'un braç vertical i dos corbs.
Evidentment, depenent del tipus ens trobarem amb aspectes molt diferents de les lletres. Una família tipogràfica és un grup de tipografies que tenen unes característiques similars. Els membres d'una família tenen alguns trets similars i altres que els són propis.
Alineació del text
El text pot alinear-se de cinc formes distintes: alineat a l'esquerra, alineat a la dreta, justificat, centrat o asimètric.
El text alineat a l'esquerra és el més natural i recomanable per a textos llargs. Crea una lletra i un espai entre paraules molt uniforme, i atès que les línies acaben en diferents punts, el lector és capaç de localitzar fàcilment cada nova línia. Aquesta és possiblement la forma d'alineació de textos que resulta més llegible.
Quant a llegibilitat els estudis en paper imprès no han trobat diferències entre el text justificat o l'alineat a l'esquerra, encara que si han demostrat que els lectors "dolents" (el que pot incloure a alguns tipus de discapacitats) llegixen millor text alineat a l'esquerra que el justificat.
Per contra, l'alineació a la dreta va en contra del lector, perquè és difícil trobar la nova línia. Aquest mètode pot ser adequat per a un text que no sigui molt extens, però no per a grans blocs.
El text justificat (alineat a dreta i esquerra) pot ser molt llegible si el dissenyador assegura que l'espai entre lletres i paraules sigui uniforme i els molests buits entre paraules, denominats "rius", no interrompin el curs del text. En cas contrari, els textos resulten menys llegibles i provoca que algunes paraules amb major espai entre caràcters siguin involuntàriament emfatitzades. Resulta adequat en columnes estretes o blocs de text de poca extensió, ja que resulta monòton i cansa al lector.
Les alineacions centrades donen al text una aparença molt formal i són adeqüades quan s'usen mínimament. Però ha d'evitar-se configurar textos massa llargs amb aquest model.
Les alineacions asimètriques s'usen quan el dissenyador desitja trencar el text en unitats de pensament lògiques, o per a donar a la pàgina un aspecte més expressiu. Òbviament la configuració de grans quantitats de text d'aquesta manera acaba per cansar al lector.
Espaiat (Tracking)
El track o tracking ajusta l'espaci entre caracters, obrint-lo quan es tracta de cossos petits i tancant-lo quan es tracta de cossos grans, aconseguint alterar la densitat visual del text. El track actúa globalment sobre tot el text i depèn del tamany dels caracters. Com a regla general, com més gran sigui el cos, més comprimit ha de ser el track.
Interlletrat (Kerning)
El kern o kerning s'utilitza per ajustar l'espai entre les lletres d'una mateixa paraula o en alguns pars de caràcters determinats que criden l'atenció per estar massa junts o separats, normalment en cossos grans. El kern és estrictament proporcional, ja que l'espai M (la unitat en que es basa) té el mateix tamany en punts que el cos dels caracters, és a dir que l'espai M per un text de 12 punts fa 12 punts.
Tant el track com el kern es mesuren en unitats relatives al tamany en punts dels caracters.
Interlínia (Leading)
La interlínia o leading és l'espai vertical entre les línies de text, és un factor important per que el lector pugui seguir correctament la lectura sense equivocar-se de línia o cansar la vista, a més de ser un dels responsables de la sensació de color que agafa un bloc de text.
2.2.1. Unitats bàsiques de mesura
Actualment s'usen dos sistemes de mesures tipogràfiques, a més del sistema mètric decimal, que a poc a poc es va introduint.
L'europeu es basa en:
El punt de Didot, que fa 0,376 mm.
El Cícer, format per 12 punts de Didot, que fa 4, 512 mm.
El sistema anglosaxó té com unitats:
El punt de Pica, que fa 0,351 mm.
La Pica, formada per 12 punts de Pica, que fa 4,217 mm.
Com s'aprecia, la conversió d'unes unitats a unes altres és incòmoda, i el normal és que ningú les realitzi en els tallers. S'usen unes o altres, però rares vegades es converteixen entre si. Normalment, els Cícers i les Piques vénen en unes regletes, anomenades tipòmetres, que en ocasions poden simultanejar ambdós sistemes, l'anglosaxó i l'europeu.
La particularitat del tipòmetre és el gran nombre d'escales que sol contenir i que són de gran utilitat. Cada escala correspon a un cos o a una interlínia, quan els blocs de línies se separen per espais en blanc. Les escales més freqüents són les de 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 punts. Mitjançant la combinació d'elles es pot amidar una àmplia gamma de tipus tradicionals, ja que 3 línies de la regleta del 6, per exemple, ocupen el mateix espai que una del 18, pel que serveix per a aquest cos; i dos del 7 fan una del 14. Per al que no serveix el tipòmetre és per a mesurar els cossos moderns que permet l'ordinador, formats fins i tot per fraccions de punt.
Igual que la resta dels elements que utilitzem en la composició del nostre disseny, el coneixement dels tipus de lletres i les seves característiques és necessari per a una utilització correcta. Les tècniques destinades al tractament tipogràfic i a amidar els diferents textos, és coneguda com tipometria.
Els tipus consten d'unes parts que es denominen com: braços, cames, ulls, columnes, cues... Aquestes són les parts que s'han utilitzat de forma tradicional per a la construcció de les diferents lletres. L'estructura de les lletres roman constant sense tenir en compte la tipografia, així una B majúscula consta d'un braç vertical i dos corbs.
Evidentment, depenent del tipus ens trobarem amb aspectes molt diferents de les lletres. Una família tipogràfica és un grup de tipografies que tenen unes característiques similars. Els membres d'una família tenen alguns trets similars i altres que els són propis.
Alineació del text
El text pot alinear-se de cinc formes distintes: alineat a l'esquerra, alineat a la dreta, justificat, centrat o asimètric.
El text alineat a l'esquerra és el més natural i recomanable per a textos llargs. Crea una lletra i un espai entre paraules molt uniforme, i atès que les línies acaben en diferents punts, el lector és capaç de localitzar fàcilment cada nova línia. Aquesta és possiblement la forma d'alineació de textos que resulta més llegible.
Quant a llegibilitat els estudis en paper imprès no han trobat diferències entre el text justificat o l'alineat a l'esquerra, encara que si han demostrat que els lectors "dolents" (el que pot incloure a alguns tipus de discapacitats) llegixen millor text alineat a l'esquerra que el justificat.
Per contra, l'alineació a la dreta va en contra del lector, perquè és difícil trobar la nova línia. Aquest mètode pot ser adequat per a un text que no sigui molt extens, però no per a grans blocs.
El text justificat (alineat a dreta i esquerra) pot ser molt llegible si el dissenyador assegura que l'espai entre lletres i paraules sigui uniforme i els molests buits entre paraules, denominats "rius", no interrompin el curs del text. En cas contrari, els textos resulten menys llegibles i provoca que algunes paraules amb major espai entre caràcters siguin involuntàriament emfatitzades. Resulta adequat en columnes estretes o blocs de text de poca extensió, ja que resulta monòton i cansa al lector.
Les alineacions centrades donen al text una aparença molt formal i són adeqüades quan s'usen mínimament. Però ha d'evitar-se configurar textos massa llargs amb aquest model.
Les alineacions asimètriques s'usen quan el dissenyador desitja trencar el text en unitats de pensament lògiques, o per a donar a la pàgina un aspecte més expressiu. Òbviament la configuració de grans quantitats de text d'aquesta manera acaba per cansar al lector.
Espaiat (Tracking)
El track o tracking ajusta l'espaci entre caracters, obrint-lo quan es tracta de cossos petits i tancant-lo quan es tracta de cossos grans, aconseguint alterar la densitat visual del text. El track actúa globalment sobre tot el text i depèn del tamany dels caracters. Com a regla general, com més gran sigui el cos, més comprimit ha de ser el track.
Interlletrat (Kerning)
El kern o kerning s'utilitza per ajustar l'espai entre les lletres d'una mateixa paraula o en alguns pars de caràcters determinats que criden l'atenció per estar massa junts o separats, normalment en cossos grans. El kern és estrictament proporcional, ja que l'espai M (la unitat en que es basa) té el mateix tamany en punts que el cos dels caracters, és a dir que l'espai M per un text de 12 punts fa 12 punts.
Tant el track com el kern es mesuren en unitats relatives al tamany en punts dels caracters.
Interlínia (Leading)
La interlínia o leading és l'espai vertical entre les línies de text, és un factor important per que el lector pugui seguir correctament la lectura sense equivocar-se de línia o cansar la vista, a més de ser un dels responsables de la sensació de color que agafa un bloc de text.
2.2.1. Unitats bàsiques de mesura
Actualment s'usen dos sistemes de mesures tipogràfiques, a més del sistema mètric decimal, que a poc a poc es va introduint.
L'europeu es basa en:
El punt de Didot, que fa 0,376 mm.
El Cícer, format per 12 punts de Didot, que fa 4, 512 mm.
El sistema anglosaxó té com unitats:
El punt de Pica, que fa 0,351 mm.
La Pica, formada per 12 punts de Pica, que fa 4,217 mm.
Com s'aprecia, la conversió d'unes unitats a unes altres és incòmoda, i el normal és que ningú les realitzi en els tallers. S'usen unes o altres, però rares vegades es converteixen entre si. Normalment, els Cícers i les Piques vénen en unes regletes, anomenades tipòmetres, que en ocasions poden simultanejar ambdós sistemes, l'anglosaxó i l'europeu.
La particularitat del tipòmetre és el gran nombre d'escales que sol contenir i que són de gran utilitat. Cada escala correspon a un cos o a una interlínia, quan els blocs de línies se separen per espais en blanc. Les escales més freqüents són les de 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 punts. Mitjançant la combinació d'elles es pot amidar una àmplia gamma de tipus tradicionals, ja que 3 línies de la regleta del 6, per exemple, ocupen el mateix espai que una del 18, pel que serveix per a aquest cos; i dos del 7 fan una del 14. Per al que no serveix el tipòmetre és per a mesurar els cossos moderns que permet l'ordinador, formats fins i tot per fraccions de punt.
2.3. Administració de fonts en un ordinador
Les fonts que fem servir habitualment als nostres documents, arxius o dissenys es troben emmagatzemades al disc dur de l'ordinador.
Tots el sistemes operatius, quan s'instal·len, inclouen un conjunt de fonts per defecte, que va augmentant en nombre amb posteriors instal·lacions de diferent software, com aplicacions d'autoedició, ofimàtica, disseny web, paquets i families de fonts.
Generalment, cada una d'aquestes fonts és emmagatzemada com a fitxer individual en una carpeta destinada a emmagatzemar totes les fonts del sistema.
A més de les fonts instal·lades per defecte, existeixen multitud de fonts addicionals, unes gratuites i altres de pagament, que podem fer servir a les nostres aplicacions gràfiques i d'edició.
Un cop descarregades o comprades les fonts, les podem copiar directament a la carpeta destinada a les fonts del sistema. És recomanable no instalar un gran nombre de fonts ja que el sistema les carregarà totes al arrencar i com més n'hi hagi carregades més lent serà l'inici del sistema.
Però hi ha una alternativa que ens permetrà disposar de tantes fonts com volguem sense ralentir el nostre sistema, els gestors de fonts.
Un gestor de fonts és una eina útil pel dissenyador gràfic degut a que necessita un gran nombre de fonts per poder comptar amb alternatives a fer servir en diferents projectes. Podem trobar, en un mateix projecte, més de 3 o 4 families diferents de fonts, per tant, per què carregar-les totes a l'hora de treballar? El gestor de fonts ens permet triar les fonts que farem servir i carregar-les. D'aquest mode no ralentim innecessàriament el nostre sistema carregant fonts que no seràn emprades més que puntualment.
Alguns gestors existents tant per Mac com per a PC són Extensis Suitcase, Bitstream navigator, Font reserve o d'altres.
2.4. Extensis Suitcase
Com funciona?
Suitcase permet establir grups de fonts que s'activaran a l'hora (encara que també permet activar només una font individualment). Aquests grups son els anomenats "Sets" i estan representats de forma molt gràfica. Al seu interior contenen les tipografies sel·leccionades. Que un ser contingui tipos no significa que estàn disponibles a les aplicacions, per això caldrà activar-les de forma manual.
Cada set pot contenir un nombre il·limitat de tipografies, i de la mateixa forma, las tipografies poden estar repetides en diferents sets. Per a entendre'ns, els sets són només una forma d'organització i descripció que indica per a quin treball van a ser emprats totes les tipografies que conté. Quan un set (o una de les tipos que conté) està actiu, apareix una petita marca a la seva esquerra. D'aquesta forma, podem fer-nos una idea clara de quines són les fonts que necessitem en cada moment i, en cas que no estiguin disponibles, activar-les primerament. D'aquesta forma evitem que el sistema operatiu carregui totes les fonts que no necessitem en aquell moment.
També podem previsualitzar tots els caràcter que una font conté. Aquesta funcionalitat és útil en treballs on és necessari trobar una o unes font amb un aspecte especial per, per exemple, un logotip. A més, Suitcase ofereic diversos tipos de vista (paràgraf de text, cascada, ABC i texte personalitzat) i la possibilitat d'escollir el tamany de la previsualització.